La col·legiada Liliana Scappin, guanyadora de la cinquena edició de “El cas clínic del COEC”

La cinquena edició de “El cas clínic del COEC” es va posar en marxa el 24 d’octubre i hi ha participat 144 col·legiats i col·legiades, 134 dels quals han encertat la resposta i han justificat la seva elecció correctament. La col·legiada Liliana Scappin ha estat la guanyadora del llibre “Medicina y Patología Bucal”, del professor José V. Bagán.

En aquesta ocasió, el cas i la fotografia han estat aportats per la Dra. Helena Viñals, a qui agraïm des del COEC la seva col·laboració. Aquesta edició plantejava el cas d’una pacient de 78 anys amb antecedents de diabetis mellitus de 12 anys d’evolució. Recentment, ha pres un antibiòtic durant 10 dies. Acudeix a la clínica dental per fer-se una pròtesi removible. Com a símptomes té coïssor oral i s’observa la boca en les condicions que mostra la imatge. S’intenten eliminar les plaques toves de la mucosa i el paladar amb una espàtula i es veu que es desprenen amb facilitat, deixant una base eritematosa.

La resposta correcta era que en la candidiasi pseudomembranosa aguda s’hi troben plaques toves i cremoses sobre una mucosa eritematosa que s’eliminen fàcilment amb una espàtula o gasa. És habitual en pacients diabètics o després d’un ús prolongat d’antibiòtics, per trastorn de l’equilibri de la flora oral. També per l’ús de corticoides tòpics o sistèmics, en infectats per VIH i en altres immunodeficiències, en xerostomies cròniques degudes a ràdio-quimioteràpia o medicació i en la síndrome de Sjögren, entre d’altres.

Un diagnòstic de laboratori es podria fer amb un frotis i una citologia de la pseudomembrana tenyida amb PAS. En la pràctica diària, el quadre clínic és clar i la citologia només es faria en cas de dubte. Es tracta, inicialment, amb medicació antifúngica tòpica per alleujar els símptomes i la major part dels casos es curen en 2-3 setmanes. Els antifúngics sistèmics es donarien en casos que no es resolgués el cas amb un tractament tòpic. Pot ser cert que en aquest pacient la diabetis no estigui compensada, però aquest fet no eximeix l’actuació inicial. No es plantejarà cap tractament de pròtesi fins a la total resolució del quadre infecciós de la mucosa i de les altres alteracions que s’aprecien en la imatge.