Un any més arriba el moment de presentar la declaració de renda. Atès que l’administració és cada vegada més exigent en el compliment de les obligacions, des del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya compartim quatre consells per declarar correctament.
En relació a la quota de col·legiació:
En primer lloc, és important tenir en compte que per exercir com a odontòleg o estomatòleg es requereix la col·legiació obligatòria. Tant si exerceixes la professió per compte d’altri (en una relació laboral) com per compte propi (en una activitat professional), les quotes del col·legi poden ser considerades com a despeses deduïbles en la declaració de l’IRPF. Amb aquests ajustos, el text ha millorat la seva coherència i claredat, facilitant una millor comprensió del contingut.
En el cas que l’activitat es desenvolupi dins d’una relació laboral i la col·legiació sigui obligatòria per a l’exercici de la professió, les quotes pagades als sindicats i col·legis professionals per les seves funcions essencials estaran limitades a 500 euros anuals.
En el cas que l’activitat es desenvolupi com a activitat professional, les quotes col·legials no tindran límit quantitatiu i es podran deduir com a despeses per obtenir el rendiment net de l’activitat, incloses dins del concepte d’altres serveis exteriors. A més, serà possible deduir l’assegurança de responsabilitat civil professional. Tots dos imports es tindran en compte per calcular el rendiment net que servirà per determinar la quota d’autònoms.
Per aplicar aquestes deduccions, no serà necessari presentar factura o certificat del col·legi, ja que el justificant de pagament serà suficient.
En canvi, els col·legiats que no exerceixin la professió ni com a professionals independents ni com a assalariats no podran deduir-se les quotes pagades al col·legi.
En relació amb els professionals autònoms, és important tenir present que les despeses de dietes (com ara àpats o desplaçaments per a reunions amb clients en diferents localitats) són justificables sempre que es disposi de factura, es pugui demostrar la seva necessitat i relació amb els ingressos, i es paguin mitjançant mitjans electrònics com ara targetes bancàries de crèdit o dèbit. Mai s’ha de fer en efectiu, amb un límit màxim de 26,67 euros per dia a escala nacional i 48,08 euros a l’estranger. Aquest import es duplica en cas de pernoctació fora (per exemple, en el cas d’assistir a un congrés).
Respecte al combustible i altres despeses de desplaçament del vehicle, també cal justificar-les amb factura i pagar-les electrònicament. No hi ha una quantitat fixa establerta per a aquestes despeses, sinó que el professional ha de justificar-les basant-se en dades objectives com ara els quilòmetres recorreguts.
Els professionals autònoms i les societats professionals també poden deduir-se les despeses per atencions a clients, fins a un màxim de l’ 1% de la seva facturació anual. Aquestes despeses han de ser justificades amb factura i realitzades mitjançant mitjans de pagament electrònic.
És important tenir present que les retencions de les col·laboracions professionals estan directament relacionades amb el moment en què es cobren o paguen les factures. Això pot provocar discrepàncies entre les factures emeses a finals d’any i les cobrades l’any següent. Per resoldre aquestes discrepàncies, és important aplicar el criteri de caixa. Segons aquest criteri, la retenció no s’aplicarà si la factura no ha estat cobrada. Així, mitjançant el criteri de caixa, podem declarar la factura no en l’any en què es va emetre, sinó en aquell en què es cobra.
Cal tenir present que el pagament de les assegurances sanitàries, conegudes com a mútues mèdiques, permet una deducció de fins a 500 euros anuals. Aquesta deducció s’aplica tant per al titular de l’assegurança com per als membres de la família (cònjuge i fills no emancipats). En el cas dels assalariats, perquè aquesta deducció sigui vàlida, l’assegurança ha de ser contractada per l’empresa, tot i que els beneficiaris siguin el treballador i la seva família.
Continuant amb la declaració de renda:
Tant per autònoms com per assalariats, es manté el límit d’aportació que el treballador pot fer al pla de pensions a 1.500 euros a l’any. A més, es fomenten els plans de pensions empresarials de manera que la quantitat màxima conjunta per a les aportacions o contribucions als sistemes de previsió social serà la menor de les següents quantitats:
a) El 30% de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques rebuts individualment durant l’exercici.
b) El límit de contribució inicial és de 1.500 euros. Aquest límit pot augmentar fins a 8.500 euros si aquest increment prové de contribucions empresarials o de les aportacions del treballador al mateix instrument de previsió social (com ara el pla de pensions, pla de previsió social empresarial, mutualitat de previsió social, etc.).
Quan el treballador contribueix personalment al pla de pensions de l’empresa, el límit pot igualar l’aportació de l’empresa si aquesta supera els 1.500 euros. Si l’aportació empresarial és inferior a 500 euros, el treballador pot multiplicar-la per 2,5. En cas que l’aportació empresarial estigui entre 500 i 1.500 euros, el treballador pot multiplicar per 0,25 la diferència entre la contribució empresarial i 500 euros.
En situacions en què el treballador guanya més de 60.000 euros, el límit màxim per igualar la contribució empresarial és sempre aplicable.
c) Cal tenir en compte que les quantitats aportades per l’empresa com a resultat d’una decisió presa pel treballador seran considerades com a aportacions d’aquest últim.
d) Es preveu la possibilitat d’aportar 250 euros addicionals per a les aportacions a plans de pensions sectorials, plans de pensions d’ocupació simplificada, i mutualitats de previsió social. Així com també per a aquelles aportacions pròpies a plans de pensions en què el professional o empresari sigui promotor o participant.
Aquest 2023, s’ha introduït una nova tarifa d’estalvi en la qual, per quantitats superiors a 300.000 euros, es tributa un 27%.
La deducció per maternitat s’ha millorat i ampliat per als fills menors de 3 anys. Ara ja no és necessari que la mare estigui treballant per poder optar a aquesta deducció. Només cal que hagi cotitzat abans de la baixa per maternitat o, en cas de no complir aquest requisit, que cotitzi un mínim de 30 dies posteriorment.
