Totes les entrades de COEC - Administradors

Aplicació de la normativa de control i prevenció de legionel·losi a les clíniques dentals de Catalunya

Us informem que el president del COEC, el Dr. German Pareja, ha mantingut reunions amb les autoritats sanitàries de Catalunya per conèixer per part de l’organisme competent com serà l’aplicació de la llei Reial Decret 487/2022, de 21 de juny, pel qual s’estableixen els requisits sanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi a les clíniques dentals radicades a Catalunya.

L’autoritat sanitària a Catalunya està valorant com es formularà de forma específica l’aplicació d’aquesta nova normativa a l’àmbit de les clíniques dentals i quins requeriments concrets hauran de contemplar els plans de prevenció i control de legionel·la que necessàriament hauran de tenir implementats els consultoris dentals. Tant bon punt el COEC disposi d’informació actualitzada per part de les autoritats sanitàries catalanes, la comunicarà a la col·legiació.

Cas Clínic nº 6

Aquest cas clínic ha estat preparat i cedit al COEC per la Dra. Helena Viñals.

 

ET PLANTEGEM:

Dona de 56 anys que ve per col·locar-se implants. Com a antecedents personals no té ni al·lèrgies conegudes ni hàbits tòxics, presenta epistaxis ocasionals i li van extirpar unes varius de les extremitats inferiors fa un any. Tant el pare com un germà i una germana presenten aquest puntejat vermell que es pot observar a les imatges als llavis i a la llengua. L’exploració mostra petèquies en la mucosa oral, dors de la llengua, llavi inferior i pell de la cara. També presenta una llengua lleugerament depapil·lada i venèctasis en la cara ventral.

Quina creus que podria ser la millor actuació?
1. Recomanar-li preferiblement una pròtesi amovible donada la fragilitat de la mucosa oral.
2. Remetre la pacient a un digestòleg.
3. Sol·licitar unes proves de coagulació (TTP i T de Protrombina) i, si són negatives, planificar els implants.
4. Sol·licitar un hemograma i, si no hi ha plaquetopènia, proposar-li els implants.
5. Remetre la pacient a un internista.

 

LA RESPOSTA CORRECTA:

És un desordre vascular caracteritzat per la presència de telangièctasis i malformacions arteriovenoses (MAV). És autosòmic dominant amb expressió variable. La prevalença s’estima en 1 per cada 5.000-10.000 individus. Les manifestacions clíniques inclouen sagnat nasal espontani i recurrent en el 90% dels pacients, telangièctasis en el nas, la cara, els llavis, cavitat oral, mans i MAV viscerals. Les alteracions sistèmiques poden incloure hemorràgies gastrointestinals en un 20% de casos, MAV pulmonars en un 15-30%, MAV cerebrals en un 5-15% i també alteracions hepàtiques en un 30-70% de casos. Hi pot haver anèmia pels sagnats, però no s’alteren les proves de coagulació, perquè el defecte és vascular, no sanguini.

Les bases genètiques estan associades a la mutació de dos possibles gens: el de l’endoglina (crom 9) que determina l’HHT subtipus 1 o el gen de l’activina (cromosoma 12) que determina l’HHT2. Ambdós gens codifiquen una proteïna de membrana expressada a les cèl·lules de l’endoteli vascular que actua com a receptor de membrana per a ß-TGF, essencial per a una angiogènesi normal.

El diagnòstic definitiu d’HHT es fa amb tres dels següents criteris (Criteris de Curaçao):
1) epistaxis;
2) telangièctasis cutànies i mucoses;
3) malformacions viscerals arteriovenoses (MAV) gastrointestinals, pulmonars, hepàtiques, cerebrals i espinals;
4) història familiar en la qual en els parents de primer grau presentin aquests criteris.

La pacient, a priori, compleix 3 dels 4 criteris i davant de la sospita hem de remetre-la a un internista per una valoració global i preventiva.

L’HHT no té un tractament causal. És important descartar les possibles alteracions sistèmiques. Les epistaxis es tracten de manera conservadora. Pot ser necessària l’electrocirurgia, llum polsada intensa (IPL), coagulació amb làser per les telangièctasis, l’administració de ferro i/o transfusions sanguínies i cirurgia pulmonar, gastrointestinal, cerebral individualitzada segons les complicacions.

 

Col·legiada guanyadora: Dra. Maria Taberner Vallverdú.

Premi: Laskaris, George “Color Atlas of Oral Diseases. Diagnosis and Treatment”

Cas Clínic nº 5

Aquest cas clínic ha estat preparat i cedit al COEC per la Dra. Helena Viñals.

 

ET PLANTEGEM:

Pacient de 78 anys amb antecedents de diabetis mellitus de 12 anys d’evolució. Recentment, ha pres un antibiòtic durant 10 dies. Acudeix a la clínica dental per fer-se una pròtesi removible. Com a símptomes té coïssor oral i s’observa la boca en les condicions que mostra la imatge. S’intenten eliminar les plaques toves de la mucosa i el paladar amb una espàtula i es veu que es desprenen amb facilitat, deixant una base eritematosa.

Quina creus que podria ser la millor actuació?
1. Prescriuria un antifúngic sistèmic durant un mes i el citaria després a control.
2. Li explicaria al pacient que ha d’anar al metge de capçalera per millorar el control de la seva diabetis descompensada.
3. Donaria instruccions d’higiene oral, prescriuria un antifúngic tòpic i valoraria el pacient en 2-3 setmanes.
4. Deixaria anotat en la història clínica l’al·lèrgia a l’antibiòtic i li prescriuria un col·lutori de clorhexidina durant 2-3 setmanes.
5. Li explicaria que hauria de glopejar aigua amb bicarbonat -per alcalinitzar el medi- i prendria impressions per la pròtesi.

 

LA RESPOSTA CORRECTA:

Aquesta és una situació clínica freqüent. En la candidiasi pseudomembranosa aguda s’hi troben plaques toves i cremoses sobre una mucosa eritematosa que s’eliminen fàcilment amb una espàtula o gasa. És habitual en pacients diabètics o després d’un ús prolongat d’antibiòtics, per trastorn de l’equilibri de la flora oral. També per l’ús de corticoides tòpics o sistèmics, en infectats per VIH i en altres immunodeficiències, en xerostomies cròniques degudes a ràdio-quimioteràpia o medicació i en la síndrome de Sjögren, entre d’altres.

Un diagnòstic de laboratori es podria fer amb un frotis i una citologia de la pseudomembrana tenyida amb PAS. En la pràctica diària, el quadre clínic és clar i la citologia només es faria en cas de dubte.

Es tracta inicialment amb medicació antifúngica tòpica per alleujar els símptomes i la major part dels casos es curen en 2-3 setmanes. Els antifúngics sistèmics es donarien en casos que no es resolgués el cas amb un tractament tòpic. Pot ser cert que en aquest pacient la diabetis no estigui compensada, però aquest fet no eximeix l’actuació inicial. No es plantejarà cap tractament de pròtesi fins a la total resolució del quadre infecciós de la mucosa i de les altres alteracions que s’aprecien en la imatge.

 

Col·legiada guanyadora: Dra. Liliana Scappin.

Premi: Bagán, José V. “Medicina y Patología Bucal”

Cas Clínic nº 4

Aquest cas clínic ha estat preparat i cedit al COEC per la Dra. Araceli Martínez Miravé.

 

ET PLANTEGEM:

Pacient femenina d’11 anys, acudeix per retard a l’erupció del 2.5. Pacient asimptomàtica. En estudi CBCT observem extensa lesió radiolúcida de forma aproximadament esfèrica, de 13 mm de diàmetre, de contingut homogeni i radiolúcid, que expandeix el terra del sinus maxil·lar i reabsorbeix la cortical vestibular i reabsorbeix la cortical palatina.

Davant de quin tipus de lesió ens trobem? Quin és el probable agent causant?

1. Quist residual al sector de 2.5, a causa de persistència del molar decidu 6.5.

2. Quist dentiger.

3. Quist radicular per procés infecciós/inflamatori, que produeix sinusitis odontògena.

4. Reabsorció radicular del premolar 2.4 associat a la presència d’un quist periodontal lateral.

 

LA RESPOSTA CORRECTA:

Ens trobem davant d’un quist dentíger: entitat quística associada a la corona de dents impactades, expansiva, de contorn definit, capaç de reabsorbir estructures òssies i dentals, capaç de moure les arrels de dents adjacents.
Premolar 2.5: inclòs en posició horitzontal amb la corona cap a palatí i l’arrel cap a vestibular, amb marcada dilaceració cap a cranial. Extrusió ortodòntica compromesa per la dilaceració.
Presència de dent supernumerari microdòntic inclòs situat entre les corones de les dents 2.5 i 2.6, que obstaculitza l’erupció del 2.5.

 

Col·legiada guanyadora: Dra. Laia García Vicente

Premi: Bagán, José V. “Medicina y Patología Bucal”

Cas Clínic nº 3

Aquest cas clínic ha estat preparat i cedit al COEC per la Dra. Helena Viñals.

 

ET PLANTEGEM:

Pacient de 7,5 anys amb antecedents de traumatisme en el 51. Es realitza una consulta per fer una valoració oral donat que encara no li ha caigut cap de les incisives antero-inferiors. Li comença a erupcionar el 36, però clínicament no presenta ni el 16, ni el 26, ni el 46. A més del que es mostra en la imatge clínica, la pacient presenta llagues de repetició, la llengua lleugerament depapil·lada i un cert grau de xerostomia.

Com enfocaries el cas?

1. Si té antecedents familiars d’endarreriment eruptiu, tranquil·litzaria la família

2. Li obturaria el 54 i el 64 i la citaria per a un control eruptiu en 6 mesos

3. La remetria al pediatre

4. Sol·licitaria un hemograma per valorar la sèrie vermella

5. Li prescriuria àcid hialurònic per l’aftosi i la controlaria en 3 mesos

 

LA RESPOSTA CORRECTA:

La resposta correcta era que el retard en l’erupció dental, els defectes en l’esmalt i l’estomatitis aftosa recurrent (EAR), juntament amb una glossitis atròfica i una xerostomia, poden ser les manifestacions orals d’una malaltia celíaca. Actualment, té una prevalença estimada a Europa d’un 1%.
La major part de casos de retard en l’erupció dentària responen a patrons familiars tardans o causes idiopàtiques, si bé no podem perdre de vista les alteracions genètiques, els dèficits nutricionals, les síndromes de malabsorció i algunes alteracions endocrines, entre d’altres.
Els defectes en l’esmalt es presenten en el 50% dels celíacs i són simètrics i cronològics, presents sobretot en la dentició temporal, però també en la permanent.
Hi ha estudis que mostren que un 25% de pacients celíacs presenten EAR, encara que no se sap si està influenciada pel dèficit de vit B12 i B9 o respon només a una causa immune. Quan els pacients segueixen una dieta lliure de gluten, l’EAR desapareix.
En el cas clínic presentat hi ha tres alteracions que poden fer pensar en una malaltia celíaca i, per això, el més oportú és remetre la pacient al pediatre explicant les manifestacions orals i la sospita clínica.

Col·legiada guanyadora: Dra. Montserrat Nadal Tarruella

Premi: Bagán, José V. “Medicina y Patología Bucal”

Cas Clínic nº 2

Cas cedit per la Dra. Helena Vinyals

 

ET PLANTEGEM:

Pacient de 24 anys que acudeix a una primera visita per fer una revisió odontològica. El seu aspecte físic és el d’un noi alt amb dits desproporcionadament llargs i prims. Presenta els ulls bastant separats. Ens explica que té hiperlaxitud articular i l’estèrnum ensorrat. En el moment d’obrir la boca, la imatge clínica és aquesta.

Com actuaries de forma prioritària?

1. Faria una revisió dental donat el risc cariògen
2. El remetria al neuròleg
3. Exploraria especialment l’ATM
4. Sol·licitaria una analítica
5. El remetria al cardiòleg

 

LA RESPOSTA CORRECTA:

La resposta correcta era que aquest pacient presenta un aspecte clínic marfanoide amb talla alta, aracnodactília, hipertelorisme i explica una hiperlaxitut articular i un pectus excavatum. Aquests pacients poden presentar també altres tipus d’alteracions esquelètiques, oculars com l’hipertelorisme i cardíaques. Tot i que no s’han descrit alteracions neurològiques.

Així doncs, està indicat fer una revisió intraoral de la resta de mucoses, dental i periodontal exhaustiva així com de l’ATM, però sense perdre de vista el més important: l’alteració aòrtica, ja que per als pacients no diagnosticats pot suposar un risc vital.

En aquests pacients està descrita una debilitat de la capa mitjana aòrtica que pot suposar la formació d’un aneurisma dissecant de l’aorta ascendent i mort sobtada en joves: és la síndrome de Loeys-Dietz. Per tant, s’ha de remetre el pacient al cardiòleg per un estudi exhaustiu i un seguiment periòdic.

En aquest cas, també cal tenir present que l’úvula és una estructura que penja del paladar tou. Està formada per mucosa, teixit conjuntiu i pels músculs tensors i elevadors del vel del paladar. Donada la posició reclinada del seient odontològic no sempre en tenim una correcta visualització i, per tant, no sempre s’explora. L’úvula bífida té una prevalença en individus caucàsics entre un 0,2 i un 7,5%, sense diferència de sexes. Aquesta alteració no sempre és un marcador fiable de paladar fes, amb tot, sempre s’ha d¡explorar detingudament fent una correcta palpació palatina.

 

Col·legiat guanyador: Dr. J. Manel Miró Cugat

Premi: Cawson “Fundamentos de medicina y patología oral”

El COEC impulsa el concurs de dibuix “Ves al dentista un cop l’any” per promoure bons hàbits d’higiene i cura bucodental entre els més petits

El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya ha organitzat el concurs Ves al dentista un cop l’any amb l’objectiu de promoure bons hàbits d’higiene i cura de la salut bucodental entre els més petits.

El concurs està adreçat a les classes de P5 i/o de 1r de Primària de qualsevol centre educatiu reglat de Catalunya. La participació en el concurs és col·lectiva, de tota la classe, i es podrà participar de dues maneres bé presentant com a classe tots els dibuixos individuals de cadascun dels alumnes del grup, bé fent un mural en el qual hauran de participar tots els infants de l’aula. El període de presentació va des del 14 de novembre de 2023 fins al 14 d’abril de 2024.

Per tal que els dibuixos i/o el mural tinguin validesa per participar en el concurs, hauran d’incloure necessàriament la figura del/la dentista, i hauran de versar sobre la higiene o la salut oral. També podran incloure, de forma opcional, el personatge de la Fada de les Dents, basant-se en el llibre publicat pel COEC. No s’acceptaran en el concurs representacions de figures d’altres tradicions, com per exemple, el “Ratoncito Pérez”.

Hi haurà quatre premis de 500 euros cadascun, un per província (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona), a quatre classes diferents de P5 i/o de 1r de Primària, de centres radicats en cadascuna de les províncies catalanes.

Aquests diners s’hauran de destinar a finançar totalment o parcialment una sortida cultural o lúdica per a tota la classe guanyadora del concurs.

Totes les escoles participants en el concurs rebran cinc exemplars del llibre de La Fada de les Dents per a la seva biblioteca escolar. L’alumnat de les classes guanyadores rebrà, a més, un exemplar del llibre cadascú.

Les classes participants s’inscriuran al concurs a través d’un formulari web i faran arribar al COEC, durant el període de vigència del concurs, mitjançant el sistema telemàtic que aquest estableixi, les fotos dels dibuixos o del mural dels seus alumnes.

Consulteu les bases del concurs.

Les clíniques dentals hauran de prevenir i controlar la legionel·la

Amb la publicació del Reial Decret 487/2022, de 21 de juny, pel qual s’estableixen els requisits sanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi les clíniques dentals, en tant que centres que compten a les seves instal·lacions amb sistemes d’aigua a pressió per tractaments dentals, hauran d’aplicar les mesures higiènico-sanitàries pertinents per a la prevenció i control de la legionel·la.

Aquest nou reglament modifica i actualitza la legislació anterior (RD 865/2003) i recull específicament, com a instal·lacions susceptibles de convertir-se en focus d’exposició humana a la bactèria i de disseminació de la mateixa (Annex I, punt 14), les instal·lacions d’ús sanitari com els sistemes d’aigua a pressió en tractaments dentals.

Si bé les instal·lacions que més sovint s’han identificat com a fonts d’infecció per legionel·la són els sistemes de distribució d’aigua freda de consum humà o aigua calenta sanitària, la nova legislació també posa el focus en les instal·lacions que utilitzen aigua en el seu funcionament i produeixen aerosols que puguin suposar un risc per a la salut de la població.

El nou reial decret ha entrat en vigor en data 2 de gener de 2023, i estableix un període transitori d’un any (fins el 2 de gener de 2024), perquè el titular de les instal·lacions tingui implementat un pla de prevenció i control de la legionel·la a la seva clínica dental. Aquest pla inclourà, entre d’altres mesures, un programa de manteniment i revisió de les instal·lacions, programa de tractament de l’aigua, neteja i desinfecció periòdics, mostreig i anàlisi de l’aigua en laboratoris especialitzats.

Control de la legionel·losi: empreses habilitades

Les empreses de desinfecció ambiental legalment habilitades a Catalunya són aquelles que constin inscrites al Registre oficial d’establiments i serveis plaguicides (ROESP) com a empreses de tractaments a tercers per a la prevenció i el control de la legionel·losi. Podeu descarregar el llistat Excel d’empreses inscrite sal ROESP en aquest enllaç:

https://salutweb.gencat.cat/ca/ambits_actuacio/per_perfils/empreses_i_establiments/empreses_de_control_de_plagues/registre_oficial_destabliments_i_serveis_plaguicides_roesp/

 

A l’Excel, heu de seleccionar la columna “Desinfecció Ambiental” i podeu filtrar per municipi i comarca.

Les empreses habilitades certifiquen la neteja i desinfecció de les instal·lacions acomplint els requisits marcats per la legislació, i compten amb els coneixements tècnics i els recursos humans necessaris per implementar les mesures que millor s’adeqüin a la vostra clínica dental en tot el seu conjunt, ja que les instal·lacions subjectes a normativa poden diferir d’un centre a un altre, per diferents factors estructurals o constructius.

En qualsevol cas, recordeu que la responsabilitat del compliment de les condicions per prevenir i controlar la legionel·la recauen sobre el titular de les instal·lacions de la clínica dental i que per tant, durant aquest any 2023, haureu de tenir contractat el Programa preventiu amb una empresa habilitada pel ROESP.

 

Més informació:

El COEC recomana la vacunació contra la grip i la covid-19 entre el col·lectiu de dentistes

El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) recomana que els dentistes i els seus equips de treball es vacunin contra la grip i la covid-19. La campanya de vacunació antigripal i contra la covid-19 de la temporada 2023-2024 ja s’ha posat en marxa.

Els professionals sanitaris tenen un paper clau en la prevenció d’aquesta malaltia i les seves complicacions, especialment en les persones més vulnerables. Per això, el COEC recorda que per prevenir la transmissió d’aquestes dues malalties als pacients, els professionals sanitaris han de prendre les mesures preventives adequades, com ara vacunar-se contra la grip i la covid19, rentar-se les mans sovint, l’ús adequat de la mascareta (FFP2) i tècniques de barrera, així com la ventilació freqüent.

Quin és el millor moment per vacunar-se?

El període ideal per vacunar-se contra la grip són els mesos d’octubre i novembre, tot i que la vacunació també es pot realitzar fora d’aquest període, i el seu efecte dura un any. Recomanem aprofitar el moment per administrar-se la dosi de reforç contra la covid-19 també.

Recordeu que la vacunació no sempre impedeix contraure la grip i la covid-19: l’efectivitat depèn del grau de similitud entre les soques vacunals i les soques gripals circulants. També és menor entre persones amb factors de risc entre els que hi ha els professionals sanitaris.

A més, cal tenir en compte que en molts casos els símptomes gripals que apareixen en les persones vacunades no són grip sinó altres virasis freqüents en l’època de la vacunació.

Què passa si no ens vacunem?

Els professionals sanitaris no vacunats poden transmetre el virus de la grip i la covid-19 als seus pacients quan estan atenent-los. Això és encara més important i preocupant en el cas dels pacients amb alt risc de desenvolupar complicacions a causa de la grip, hospitalitzacions i mort.

Els professionals sanitaris no vacunats poden ser un factor clau en l’extensió de brots epidèmics en centres sanitaris. Cal recordar que:

  • Entre un 30 i un 50% de les persones infectades amb el virus de la grip poden restar asimptomàtiques, però transmetre el virus als altres.
  • El virus de la grip és contagiós des d’un dia abans del desenvolupament dels símptomes fins a cinc dies després.

Per això, fins i tot els professionals sanitaris que deixen d’anar a treballar quan presenten símptomes, conscients del seu paper com a vector de transmissió de la malaltia, poden transmetre la grip en el període asimptomàtic.

Demana hora a través de l’APP “La meva salut” o adreça’t al teu centre d’atenció primària de referència per a sol·licitar-la.