• Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de 2022, un 11,8% de la població ha provat o ha fumat regularment cigarretes electròniques en algun moment.
• S’estabilitza el consum de tabac a Catalunya al voltant d’1,5 milions de persones fumadores.
• Salut impulsa platges sense fum al litoral català.

El tabaquisme és el principal factor de risc de les malalties cardiovasculars, el càncer o les malalties respiratòries; s’estima que cada any moren a Catalunya gairebé 10.000 persones per malalties ocasionades pel consum de tabac o l’exposició al fum ambiental. Per aquest motiu, la prevenció i el control del tabaquisme són una de les prioritats de les polítiques de salut pública del Departament de Salut i de l’activitat que porten a terme els professionals dels serveis sanitaris.

D’acord amb els resultats de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), l’any 2022 continuava fumant el 24,1% de la població de 15 anys i més (28,8% dels homes i 19,6% de les dones) i el 6,9% de les persones declarava estar exposada al fum ambiental del tabac a la llar (6,7% dels homes no fumadors i 7,1% de les dones no fumadores). L’exposició al fum del tabac a casa de les persones de 0 a 14 anys era del 7,9%.

El consum de tabac és superior entre els menors de 65 anys i entre aquelles amb estudis secundaris. La prevalença del tabaquisme va mantenir una tendència continuada a disminuir en el període 1994-2017 i s’ha mantingut força estable a partir de 2018, de manera que el nombre de persones fumadores a Catalunya se situa al voltant d’1,5 milions.

El consum de cigarretes electròniques entre la població general es manté a nivells relativament baixos entre la població general, però moltes persones han experimentat amb l’ús d’aquests productes i la seva utilització a l’adolescència, un motiu de preocupació. D’acord amb l’ESCA, un 1,1% de la població de 15 anys o més declarava estar utilitzant cigarretes electròniques l’any 2022 (1,4% dels homes i 0,8% de les dones), però un 11,8% les havia utilitzat regularment o les havia provat anteriorment (13,5% dels homes i 10,2% de les dones). El consum actual i l’experimentació prèvia amb cigarretes electròniques són molt més freqüents en el grup de 14 a 44 anys en comparació amb la resta de grups d’edat, i un 69,2% de les persones que utilitzen o han utilitzat cigarretes electròniques han optat per presentacions amb nicotina.

 

Prevenció i tractament del tabaquisme

L’Agència de Salut Pública de Catalunya impulsa i finança dues xarxes de professionals de la salut que tenen un paper fonamental en la prevenció i el tractament del tabaquisme: la Xarxa d’Atenció Primària sense Fum (XAPSF) –de la qual formen part tots els centres d’atenció primària de salut de Catalunya– i la Xarxa Catalana d’Hospitals sense Fum (XCHSF) que, integrat per 89 centres sanitaris, inclou la majoria dels hospitals del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya. Segons les dades de l’ESCA 2022, el 61,2% de les persones que fumen han rebut consell I/o ajuda per deixar de fumar (66% de les dones i 57,8% dels homes). L’any passat van deixar de fumar 45.299 persones ateses pels equips d’atenció primària i 6.330 persones fumadores més van seguir tractament de cessació als centres integrats a la XCHSF. El consell i el tractament per deixar de fumar que ofereixen les dues xarxes es completa amb el suport per a la cessació tabàquica que també proporcionen moltes oficines de farmàcia, l’ajuda professional per deixar de fumar que proporciona el servei telefònic 061 Salut Respon, i la intervenció especialitzada que proporcionen alguns centres de la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències.

L’Agència de Salut Pública de Catalunya facilita l’accés gratuït al tractament farmacològic per deixar de fumar a persones de col·lectius amb especials necessitats, com aquelles que pateixen trastorns mentals i malalties cròniques, les que resideixen a barris de baix nivell socioeconòmic o les dones embarassades. L’any 2022 es van distribuir de forma gratuïta 296 tractaments complets.

A partir de febrer de 2023, la cartera de prestacions farmacèutiques del Sistema Nacional de Salut va incorporar una nova modalitat de tractament farmacològic del tabaquisme, la citisina. La ràpida implantació de la prescripció electrònica d’aquests medicaments, gràcies a les actuacions portades a terme pel Salut i les entitats proveïdores de serveis sanitaris, ha permès que 24.335 persones iniciessin aquest tractament farmacològic per deixar de fumar amb finançament públic entre el febrer i el maig de 2023.

Les dades que publica el Comissionat per al Mercat de Tabacs mostren que les vendes de cigarretes a Catalunya, que van experimentar una forta reducció l’any 2020 en el marc de la pandèmia de COVID-19, han continuat l’any 2022 l’augment iniciat l’any anterior. També s’ha mantingut el creixement de les vendes d’altres productes del tabac com la picadura.

 

XXIV Setmana sense Fum (SSF)

Del 25 al 3 de maig, es celebra la XXIV Setmana sense Fum (SSF), que va néixer com una iniciativa de la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria (semFYC) i de CAMFiC a Catalunya, i posteriorment va passar a ser organitzada pel Programa Atenció Primària Sense Fum. Des del 2016, en l’organització de la SSF participen entitats de diferents àmbits: diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, xarxes catalanes del Programa Atenció Primària Sense Fum i Hospitals Sense Fum, farmàcies, entitats municipalistes, societats científiques, col·legis professionals, xarxes promotores de la salut i entitats de tercer sector.

L’objectiu de la SSF és sensibilitzar la població de la importància per a la salut del fet de no iniciar-se o abandonar el consum de tabac i poder gaudir d’un ambient lliure de fum. Cada any s’editen materials publicats al Web de SSF que es reparteixen a tots els centres de salut. Aquest any, la SSF, amb el lema “Millor el moviment que no el fum o el vapeig”, s’adreça especialment a la població més jove incidint en la importància de mantenir un estil de vida saludable com a alternativa a l’ús del tabac i altres productes relacionats com les cigarretes electròniques.

Anualment, en el marc de la SSF es realitza una enquesta dirigida a població, per valorar diversos temes relacionats amb el tabaquisme. Aquest any hi han participat 2.367 persones. L’enquesta confirma, un any més, l’interès de la població en ampliar les mesures protectores de la salut. Hi destaca que el 75% de les persones adolescents d’entre 14 i 18 anys que fumen, un 30% de les persones que han respost el qüestionari declaren fumar cigarretes electròniques. Una altra dada rellevant és que el 85,8% de les persones es declaren exposades al fum ambiental de tabac en alguns entorns; el 79,0% a les terrasses de bars i restaurants, el 47,0% quan porten a terme activitats lúdiques a l’aire lliure, un 37,5% quan es fan cues per entrar a diferents locals i un 33,0% a les parades d’autobús. Majoritàriament, un 67% pensen que no es compleix la normativa de les terrasses. D’altra banda, el 69% de les persones enquestades està a favor de protegir la salut i que no es fumi a les terrasses (78% de les que no fumen i 24% de les que fumen). Més de la meitat de les persones enquestades consideren que s’hauria d’ampliar els espais sense fum, principalment als voltants de centres educatius (86,2% dels no fumadors i 66,7% dels fumadors), parades de bus (75,3% dels no fumadors i 47,1% dels fumadors), platges (72,7% dels no fumadors i 35% dels fumadors).

Per primera vegada s’ha preguntat per l’afectació que provoca el tabac al medi ambient, clarament, el 94,1% de les persones enquestades consideren que el consum de tabac afecta el medi ambient. A més, el 88% està d’acord amb la normativa que obliga les companyies tabaqueres a pagar la neteja de les burilles.

D’altra banda, el 70,4% de les persones exfumadores declaren que alguna vegada un professional sanitari li ha recomanat deixar de fumar.

Amb relació a les accions que podrien ajudar a reduir la prevalença de consum de tabac, les persones enquestades creuen que les mesures més efectives al nostre país serien: la intensificació de mesures educatives tant programes escolars com campanyes de sensibilització en mitjans de comunicació (75,7%); l’aplicació de sancions per llençar burilles a terra (72,7,7%); l’eliminació de la publicitat encoberta al cinema, la televisió i als comptes d’influencers a les diferents xarxes socials principalment (65,2%).

Altres mesures que la població considera que facilitarien la reducció de consum de tabac són: l’augment del preu del tabac (62,2%) i l’aplicació dels espais sense fum (56%) així com la regulació existent sobre publicitat i espais sense fum als dispositius de consum nous com ara cigarretes electròniques, dispositius de tabac escalfat i pipa d’aigua (49,5%).

 

Espais lliures sense fum

Diversos municipis del litoral marítim català han anat impulsant mesures orientades a convertir les seves platges en espais lliures de fum i de burilles de cigarretes. Des que l’any 2006 la platja del Riuet de l’Escala es va convertir en la primera platja de l’Estat sense fum, actualment hi ha platges sense fum a diferents municipis. Des de l’Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut, des d’altres departaments de la Generalitat de Catalunya així com des de les entitats municipalistes s’està treballant per estendre aquesta iniciativa al litoral català en el marc del Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública (PINSAP).

Salut ha impulsat la redacció d’un document destinat a facilitar eines que permetin ampliar l’oferta de platges lliures de fum de tabac, de burilles de cigarretes i altres residus derivats del consum de tabac i altres productes relacionats. Es tracta d’una caixa d’eines elaborada per un grup de treball liderat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya amb la col·laboració del Departament de Territori, que ha comptat amb la participació d’alguns dels ajuntaments que han adoptat polítiques de platges sense fum en els darrers anys (Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar, el Masnou, Palafrugell, Pineda de Mar, Begur, Barcelona i Calella), i ha estat revisada per l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. El document justifica la necessitat de continuar impulsant les platges sense fum, indica els principals aspectes a considerar per impulsar polítiques de platges lliures de fum i descriu algunes de les bones pràctiques ja implantades a Catalunya.

 

“Conrea aliments, no tabac”

Cada 31 de maig, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) celebra el Dia Mundial sense Tabac, que enguany porta el lema “Conrea aliments, no tabac”, amb l’objectiu de recordar que el cultiu del tabac contribueix a la crisi alimentària mundial.

Un any més, l’OMS vol recordar l’impacte negatiu del tabac sobre el medi ambient i el desenvolupament sostenible, subratllant el fet que el cultiu, la fabricació i l’ús del tabac enverinen l’aigua, el terra, les platges i els carrers de les ciutats amb productes químics, deixalles tòxiques i burilles de cigarrets, incloent-hi microplàstics i deixalles de cigarretes electròniques.

S’estima que a tot el món es llencen anualment 845.000 tones de puntes de cigarretes al medi natural, i s’ha vist que a la Mediterrània s’acumulen una mitjana diària de 250.000 restes diverses de deixalles per quilòmetre quadrat, la major part de les quals són restes de plàstics (36,8%) i burilles de cigarretes (30,6%).

Les cigarretes electròniques també generen residus, ja que porten cartutxos fungibles els quals s’han d’anar substituint a mesura que es consumeixen, i sovint són abocats al medi, i utilitzen bateries i sistemes electrònics amb materials contaminants.

Més informació sobre el tabac a Canal Salut.

Tot i trobar-nos en un entorn inflacionari i complex, enguany el COEC ha fet un esforç rellevant que ha permès no només mantenir els preus, sinó incrementar de forma considerable les sumes assegurades de la pòlissa de Responsabilitat Civil Professional col·lectiva que té contractada amb la companyia Zurich per la pròxima renovació anual, a partir de l’1 de juny de 2023.

Aquesta pòlissa, la “RC Premium”, està contractada a través de Medicorasse, la corredoria d’assegurances del Col·legi de Metges de Barcelona, i el seu caràcter col·lectiu permet oferir als col·legiats les millors cobertures amb les millors condicions.

Els més de 3.000 col·legiats adherits a la pòlissa es beneficien de les millors condicions d’assegurament del mercat, amb un import total anual establert en 309,17€ i, per la pròxima anualitat, de millores en les cobertures gràcies a la feina realitzada conjuntament entre el COEC, Medicorasse i Zurich, que ha possibilitat la renovació incorporant aquestes millores:

• El límit assegurat per sinistre/any s’incrementa a 1.000.000€/sinistre i 2.000.000€/anualitat (versus els 700.000€/sinistre i 1.400.000€ anualitat)
• Subsidi per inhabilitació professional: s’augmenta de 24 a 36 mesos el nº màxim de mesos de percepció.
• El sublímit per víctima RC Patronal s’incrementa fins els 600.000€.

Un any més, la pòlissa de Responsabilitat Civil Professional nº 80093172 contractada amb la companyia Zurich ha estat renovada amb les millors condicions d’assegurament que ens facilita el mercat i, enguany, amb millores en les cobertures.

Tota la informació de la pòlissa la trobareu permanentment en aquesta pàgina de la web del COEC. A partir de l’1 de juny podreu consultar i descarregar-vos el condicionat detallat de la pòlissa renovada. En aquest quadre trobareu el desglossament dels imports per trimestre i rebut.

Si sou un col·legiat o col·legiada del COEC i encara no esteu adherits a la pòlissa RC Premium, podeu consultar amb coec@coec.cat o trucant al tel. 933101555 com fer-ho.

La sisena edició de “El cas clínic del COEC” es va posar en marxa el 9 de març i hi ha participat 117 col·legiats i col·legiades, 21 dels quals han encertat la resposta i han justificat la seva elecció correctament. La col·legiada Maria Taberner Vallverdú ha estat la guanyadora del llibre “Color Atlas of Oral Diseases‚ Diagnosis and Treatment”, de George Laskaris.

En aquesta ocasió, el cas ha estat aportat per la Dra. Helena Viñals i les fotografies per Laura Vidal i Laura Mestre, a qui agraïm des del COEC la seva col·laboració. Aquesta edició plantejava el cas d’una dona de 56 anys que acudeix per col·locar-se implants. Com a antecedents personals no té ni al·lèrgies conegudes ni hàbits tòxics, presenta epistaxis ocasionals i li van extirpar unes varius de les extremitats inferiors fa un any. Tant el pare com un germà i una germana presenten aquest puntejat vermell que es pot observar a les imatges als llavis i a la llengua. L’exploració mostra petèquies en la mucosa oral, dors de la llengua, llavi inferior i pell de la cara. També presenta una llengua lleugerament depapil·lada i venèctasis en la cara ventral.

La resposta correcta era que és un desordre vascular caracteritzat per la presència de telangièctasis i malformacions arteriovenoses (MAV). És autosòmic dominant amb expressió variable. La prevalença s’estima en 1 per cada 5.000-10.000 individus. Les manifestacions clíniques inclouen sagnat nasal espontani i recurrent en el 90% dels pacients, telangièctasis en el nas, la cara, els llavis, cavitat oral, mans i MAV viscerals. Les alteracions sistèmiques poden incloure hemorràgies gastrointestinals en un 20% de casos, MAV pulmonars en un 15-30%, MAV cerebrals en un 5-15% i també alteracions hepàtiques en un 30-70% de casos. Hi pot haver anèmia pels sagnats, però no s’alteren les proves de coagulació, perquè el defecte és vascular, no sanguini.

Les bases genètiques estan associades a la mutació de dos possibles gens: el de l’endoglina (crom 9) que determina l’HHT subtipus 1 o el gen de l’activina (cromosoma 12) que determina l’HHT2. Ambdós gens codifiquen una proteïna de membrana expressada a les cèl·lules de l’endoteli vascular que actua com a receptor de membrana per a ß-TGF, essencial per a una angiogènesi normal.

El diagnòstic definitiu d’HHT es fa amb tres dels següents criteris (Criteris de Curaçao):

1) epistaxis;

2) telangièctasis cutànies i mucoses;

3) malformacions viscerals arteriovenoses (MAV) gastrointestinals, pulmonars, hepàtiques, cerebrals i espinals;

4) història familiar en la qual en els parents de primer grau presentin aquests criteris.

La pacient, a priori, compleix 3 dels 4 criteris i davant de la sospita hem de remetre-la a un internista per una valoració global i preventiva.

L’HHT no té un tractament causal. És important descartar les possibles alteracions sistèmiques. Les epistaxis es tracten de manera conservadora. Pot ser necessària l’electrocirurgia, llum polsada intensa (IPL), coagulació amb làser per les telangièctasis, l’administració de ferro i/o transfusions sanguínies i cirurgia pulmonar, gastrointestinal, cerebral individualitzada segons les complicacions.

 

A partir de l’1 de maig de 2023, la quota col·legial del COEC serà de 34,44 euros per als col·legiats en exercici i de 30 euros per als col·legiats sense exercici.

 

La gestió econòmica eficient que han dut a terme les Juntes de Govern del COEC des del 2014 ha possibilitat la reducció progressiva de l’import de les quotes mensuals  i la cancel·lació anticipada de les hipoteques. En els últims deu anys, la quota dels col·legiats del COEC ha disminuït 34,62 euros; la dels col·legiats adscrits a Girona, 20,71 euros; els adscrits a Lleida, 20,93 euros; i 16,96 euros, els adscrits a Tarragona.

 

Aquesta reducció de les quotes és també la conseqüència directa del compliment del mandat de l’assemblea de l’any 2000. Des d’aquest any, els col·legiats pagaven una derrama, la “quota nova seu”, que es destinava a pagar les hipoteques sobre l’edifici del COEC. En concret, els col·legiats de Catalunya pagaven mensualment 12,62 euros i els col·legiats adscrits a Girona, Tarragona i Lleida pagaven 3,16 euros cada mes per aquest concepte. En l’assemblea del 2004 es va autoritzar que la Junta de Govern del COEC pogués utilitzar tots els recursos econòmics que considerés convenients per a la finalització i posada en funcionament de la seu del col·legi, sense que hagués de suposar el lliurament d’una nova derrama per als col·legiats.

 

Eliminant la derrama desapareixen les diferències de quota per demarcacions i s’estableix un import únic per a tots els col·legiats de Catalunya. Un únic Col·legi, una quota única igual per tothom.

El 5 d’abril de 2023, el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya va cancel·lar, per un import de 1.395.448,69 euros, les dues úniques hipoteques que tenia actives. Actualment, no queda cap deute sobre l’edifici del COEC.

 

El dia 26 d’abril de 2000 es va aprovar, en assemblea extraordinària, establir una quota extraordinària durant 276 mesos (23 anys) per destinar-la específicament a pagar les hipoteques (capital/interessos/swaps): “la quota nova seu”. L’any 2004 l’assemblea va acordar donar un “xec en blanc” a la Junta de Govern del COEC perquè pogués fer ús de tots els recursos econòmics que considerés convenients per a la finalització i posada en funcionament de la seu del Col·legi, sense haver-ho de repercutir en cap quota extraordinària per als col·legiats.

 

La compra del solar i la construcció de l’edifici del COEC, situat a la Travessera de Gràcia, números 93-95, de Barcelona, es va aprovar en 7.212.145 euros, en total. Tot i això, es van demanar fins a cinc hipoteques diferents per un import total de més de 14.221.689 euros. Aquests deutes venien acompanyats ademés d’uns interessos i un swap integrat molt elevats. Finalment, l’edifici del COEC ha costat 21.445.015 euros. Exactament 276 mesos després, vint-i-tres anys, complint el mandat i el termini marcat en aquella assemblea i com a conseqüència directa de la bona gestió econòmica dels últims anys, la Junta de Govern del COEC ha liquidat la totalitat del deute 6,2 anys abans del que estava previst. Això repercutirà positivament en els futurs comptes de la institució amb un estalvi aproximat de més de 500.000 euros pels interessos que no s’hauran de pagar.

 

Aquesta amortització anticipada de les cinc hipoteques en els darrers nou anys, s’ha fet a la vegada que es reduïa progressivament la quota i es mantenien els serveis col·legials.

 

Un cop amortitzat el deute, es deixarà de cobrar la quota extraordinària i, conseqüentment, es reduirà encara més la quota col·legial. A partir del mes de maig la quota quedarà establerta en 34,44 euros per als col·legiats en exercici i 30 euros per als col·legiats sense exercici, un import únic per a tots els col·legiats de Catalunya. Un únic Col·legi, una quota única igual per tothom.

Els col·legiats, davant la visita referent a la reproducció de fonogrames per part d’un inspector o representant de la SGAE a la clínica dental, han de saber que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va eximir les clíniques dentals, mitjançant Sentència de data 15 de febrer del 2012, de pagar drets d’autor pels fonogrames difosos.

Per tant, arran d’aquesta sentència, ha de tenir en compte els extrems següents pels quals NO ha de satisfer cap taxa:

1. La reproducció de fonogrames a una clínica dental no és una comunicació al públic.

1.1 La música que sona a les sales d’espera de les clíniques dentals no forma part d’una comunicació o posada a disposició del públic, per la qual cosa els odontòlegs hagin de pagar una remuneració equitativa.

2. No és propi de l’assistència odontològica la difusió de fonogrames.

2.1 L’objectiu dels pacients és ser atesos a les clíniques esmentades i no guarda relació l’assistència odontològica amb la difusió de música.

2.2 Els pacients accedeixen a determinats fonogrames, segons el moment de la seva arribada al consultori i de la durada de la seva espera, així com de la naturalesa del tractament que es dispensa, de manera fortuïta i amb independència dels seus desitjos.

2.3 La difusió de fonogrames com a música de fons a les clíniques, en presència de pacients, no pot suposar de forma raonable un augment, ja que no es poden augmentar els preus dels tractaments que els odontòlegs proporcionen i no pot per si sola, repercutir de cap manera en els ingressos de l’odontòleg.

Dit això, i atenent el que va dir el TJUE, no s’ha de satisfer cap taxa a la SGAE.

Pel que fa a la plataforma SPOTIFY, en els Termes i Condicions d’Ús de Spotify -sigui quina sigui la modalitat contractada – s’indica el següent:

Es permet un ús personal i no comercial, exclusiu per a un context familiar-domèstic i no emprat en un negoci comercial.

Poden reproduir fonogrames des de plataformes que permetin la reproducció de música en un àmbit comercial o des de CD’s, per exemple.

Per a més informació sobre la propietat intel·lectual a les clíniques dentals, podeu consultar l’article publicat a la revista SomCOEC 191 (pàgines de 60 a 63) https://www.coec.cat/wp-content/uploads/2014/04/191 -SomCOEC.pdf

 

S’adjunta nota de seguretat de la AEMPS referent a: “Escopolamina (Escopolamina B. Braun): reaccions adverses per confusió amb butilescopolamina (Buscapina, Butilescopolamina Aurovitas)”

VEURE NOTA DE SEGURETAT AEMPS

Així mateix, poden consultar la infografia sobre aquest assumpte en el següent enllaç: https://www.aemps.gob.es/informa/notasInformativas/medicamentosUsoHumano/seguridad/2023/Confusion-escopolamina-butilescopolamina.png

Adjuntem nota informativa de la AEMPS, en relació amb la possible contaminació del lot 0100320123 del producte cosmètic COLUTORI CLORHEXIDINA + XILITOL IMARK – format monodosi amb la bactèria Burkholderia cepacia. Aquesta bactèria pot presentar riscos per persones amb problemes de salut o amb el sistema immunològic debilitat.

L’AEMPS ha ordenat a l’empresa fabricant del producte, Imark-Hospital, S.L., les mesures cautelars de cessament de comercialització i ús del mateix, així com immobilització de totes les unitats del citat lot, fins a confirmar l’absència de contaminació. Si bé el producte es distribueix principalment al canal hospitalari, no pot descartar-se la seva presència fora del mateix.

VEURE NOTA INFORMATIVA AEMPS

De conformitat amb l’establert a l’article 66 a 72 dels Estatuts del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya i per acord de la seva Junta de Govern, en sessió celebrada el dia 29 de març de 2023, es convoca Assemblea General de col·legiats, que tindrà lloc el proper dia 26 d’abril de 2023, a l’Auditori del Col·legi, a la Travessera de Gràcia, 93-95 de Barcelona, a les 19:00 hores en primera convocatòria i a les 20:00 hores en segona convocatòria, per tractar el següent:

 

ORDRE DEL DIA:

1r.- Lectura i aprovació, si escau, de l’Acta de l’Assemblea Ordinària de 27 de  juny de 2022.

2n.- Informe de Presidència.

3r.- Informe del Secretari.

4t.- Aprovació, si escau, dels comptes d’ingressos i despeses de l’exercici de l’any 2022.

5è.- Aprovació, si escau, del pressupost per a l’exercici de l’any 2023.

6è.- Aprovació, si escau, de les quotes ordinàries.

7è.- Aprovació, si escau, de la Gestió de la Junta de Govern de l’exercici 2022.

8è.- Torn obert de paraula.

 

La votació serà presencial de conformitat amb l’article 80 dels Estatuts.

De conformitat amb el que estableix l’article 67 dels Estatuts Col·legials, es fa constar el dret dels col·legiats a consultar, a la seu del COEC, la documentació relativa als assumptes a tractar per l’Assemblea, des del dia 11 d’abril de 2023 fins el dia de l’Assemblea. Aquesta documentació també podrà ser consultada a través de l’Espai Personal dels col·legiats.

 

Barcelona, 11 d’abril de 2023.