Arxiu d'etiquetes: medio ambiente

Canvis regulatoris en l’ús de l’amalgama a la Unió Europea

REDUCCIÓ DE L’AMALGAMA DENTAL A LA UNIÓ EUROPEA #PHASEDOWN (27 D’ABRIL DE 2017)

Amalgama

El Conveni de Minamata de les Nacions Unides sobre el mercuri es va acordar el 2013 amb la intenció de protegir la salut humana i el medi ambient dels efectes adversos del mercuri. Encara que l’ús de mercuri ha disminuït significativament en les últimes dècades, el mercuri alliberat en l’aire, l’aigua i la terra continua sent una seriosa amenaça per a la salut humana i el medi ambient. Un cop emès, el mercuri pot recórrer grans distàncies i, per això, la contaminació per mercuri s’ha d’abordar a escala internacional.

Durant deu anys, la perspectiva d’una prohibició absoluta de l’amalgama dental ha mantingut als sistemes sanitaris de tot el món davant de la incertesa. Finalment, la Unió Europea ha aprovat una reducció gradual en l’ús d’amalgama i la realització d’un estudi per avaluar si serà factible aconseguir l’objectiu final d’eliminar totalment el seu ús #PHASEOUT probablement cap a l’any 2030 (l’estudi haurà d’estar preparat en el any 2020).

El Parlament Europeu va aprovar dimarts 14 març 2017 una nova legislació que restringeix l’ús del mercuri, un contaminant persistent que té efectes negatius sobre el medi ambient i la salut humana. Entre d’altres, es prohibeix el seu ús en la mineria de l’or, la importació i exportació de determinats productes que contenen mercuri i el seu ús en determinats sectors industrials. El text acordat al Parlamente Europeu va ser aprovat per 663 vots, amb 8 vots en contra i 28 abstencions.

El Consell de la UE va ratificar aquest acord el dimarts 25 d’abril de 2017 amb l’objecte de reduir les emissions de mercuri a terra, aigua i aire. Queda pendent la publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea en una data propera i 20 dies després de la seva publicació entrarà en vigor.

Cada ESTAT haurà de desenvolupar a partir d’ara un pla nacional propi sobre quines mesures s’implantaran per reduir gradualment l’ús de l’amalgama de plata abans l’1 de juliol de 2019

Com amenaça el mercuri la salut dels europeus?

El mercuri representa una gran amenaça mundial per a la salut humana, en particular per la presència d’un dels seus compostos, el metilmercuri o mercuri orgànic, que s’acumula en el peix i el marisc entrant en la cadena alimentària humana.

Els únics ciutadans europeus que superen la dosi diària d’ingesta de mercuri recomanada són aquells que ingereixen gran quantitat de peix.

Tonyina, mer o peix espasa tenen major quantitat de mercuri en ser espècies depredadores que ingereixen altres peixos i acumulen majors dosis de mercuri

Per què es prohibirá l’ús de l’amalgama dental en alguns casos?

L’amalgama dental està formada en un 50% aproximadament per mercuri (mercuri inorgànic), sent la plata el segon material en importància en la composició de la amalgama.

NORUEGA I DINAMARCA van prohibir d’usar l’AMALGAMA DENTAL A l’any 2008. SUÈCIA ho va prohibir a l’any 2009

La major part d’instal·lacions de crematoris no disposen de sistemes de filtrat d’emissions i la legislació espanyola no els requereix específicament en l’actualitat. La seva instal·lació suposa una inversió econòmica relativament alta, especialment per a empreses funeràries de mida petita o mitjana.

Actualment hi ha més de 2.700 crematoris a Europa i es realitzen 2,5 milions de cremacions a l’any. A Espanya, s’estimava en l’any 2014 que existien més de 180 crematoris i que només 2 disposaven de sistemes de filtratge per mercuri. En conjunt els crematoris espanyols emeten 600 kg de mercuri a l’any, -el tercer valor més alt dels països dels 27 països de la Unió Europea (UE-27), només per darrere del Regne Unit i França. Es calcula que només el 40% dels crematoris a Europa (EU-27) tenen instal·lat sistemes de filtratge de mercuri.

LA INCINERACIÓ FUNERÀRIA Libera METALLS PESATS, ENTRE ELLS EL MERCURI CONTINGUT EN LES AMALGAMES DENTALS al medi ambient

Per què fan servir els dentistes l’amalgama de plata per omplir les cavitats de les lesions de càries?

Els dentistes utilitzen l’amalgama dental perquè és un material efectiu, provat, fàcilment manipulable, durador, fort, que suporta càrrega, que té efecte bacteriostàtic, senzill d’usar, i ràpid de col·locar en cavitats de totes les mides. Ha estat utilitzat durant més de 150 anys i té un cost baix.

El 8% del consum mundial de mercuri es realitza en el sector dental

Quines mesures necessita una clínica dental per minimitzar l’alliberament d’amalgama en el medi ambient?

A partir l’1 de juliol de 2018, es prohibirà l’ús d’amalgama per al tractament de les dents de llet dels nens menors de 15 anys i pel tractament de les dones embarassades o en període de lactància, llevat que hi hagi necessitats mèdiques específiques i el dentista cregui convenient el seu ús.

A partir l’1 de gener de 2019, l’amalgama dental s’ha de fer servir només en la seva forma encapsulada prèviament dosificada (bàsicament l’única que es ven a Espanya des de fa molts anys).

Els separadors d’amalgama dels equips dentals seran obligatoris. Les normes especifiquen per als separadors que han de retenir almenys el 95 per cent de les partícules d’amalgama. Tots els separadors han de complir amb aquest nivell d’eficiència en el filtrat abans de l’1 de gener de 2021. Els equips dentals instal·lats a partir de l’1 de gener de 2018 hauran d’incorporar obligatòriament aquest tipus de separador.

Aquesta regulació és vàlida per a totes les clíniques dentals que col·loquin amalgama o retirin amalgama o extreguin dents que continguin amalgama.

Els dentistes s’han d’assegurar que tots els residus d’amalgama són manejats i recol·lectats per un establiment de gestió de residus autoritzat.

Sobre la seguretat de l’amalgama per al pacient?

El Reglament aprovat es basa en les preocupacions mediambientals i no hi ha cap raó basada en l’evidència per restringir l’ús de l’amalgama dental per motius de salut (problemes renals, Alzheimer, diabetis, càncer, mort sobtada, malaltia cardiovascular, Parkinson, autisme). A més, es podria esperar que si hi hagués hagut algun risc per a la salut associat amb l’ús d’amalgama en aquests grups, les restriccions haguessin estat immediates (en lloc d’entrar en vigor el juliol de 2018) i molt més estrictes.

Haurien retirar-se els pacients de les amalgames existents?

No hi ha justificació per a l’eliminació de les restauracions d’amalgama clínicament satisfactòries com a precaució, excepte en aquells pacients diagnosticats amb reaccions al·lèrgiques als constituents de l’amalgama. Aquesta és una situació poc freqüent. El procés d’eliminació de les restauracions d’amalgama allibera temporalment el vapor de mercuri i es produeix una major absorció. Els nivells de mercuri després de retirar una amalgama de plata tornen als nivells de base inicials després d’entre 7 i 10 dies. Els treballadors de la clínica dental són el personal més exposat a la inhalació de vapors de mercuri, però no hi ha estudis que demostrin cap efecte sobre la seva salut tot i que posseeixen concentració de mercuri en orina al voltant de 5-6 vegades més grans que els de la població general .

No té sentit canviar una amalgama en perfectes condicions excepte en un percentatge molt baix de casos en el que es relacionen amb reaccions al·lèrgiques o amb l’aparició d’un liquen pla per la presència d’amalgames dentals (menys del 0,3% dels casos).

El pacient absorbeix mercuri a partir dels gasos (80% del vapor de mercuri elemental) creats en boca ja que l’absorció per via digestiva és molt baixa (0,01%). En funció del nombre de empastaments i de la mida dels mateixos pot variar l’absorció.

Pot variar l’absorció amb la raspallada, l’ús de xiclet dental, el bruxisme o els hàbits dietètics. La quantitat absorbida de mercuri inorgànic a partir de les amalgames dentals s’estima en una sisena part del mercuri orgànic que absorbim a partir de la ingesta d’aliment. La quantitat de mercuri es pot avaluar en l’excreció urinària i mitjançant la biòpsia de teixit renal o en mostres de cervell de cadàvers. Les concentracions entre els treballadors del sector dental mostren quantitats de mercuri més elevades que els de la població general arribant a quintuplicar les de la població general.

Quines mesures s’han desenvolupat a Catalunya fins al moment?

L’ús d’amalgama dental entre els dentistes catalans és extremadament baix, a causa bàsicament al desig dels pacients de posseir restauracions del color de la dent (realitzats amb resines compostes o composites). A més, fa una dècada ja es va recomanar evitar la seva utilització per aconseguir de forma progressiva la no existència d’amalgames de plata com a material restaurador en els catalans evitant el seu ús en els nens menors de 15 anys.

L’any 1997, el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya van acordar recomanar que s’evités l’ús d’amalgames dentals en nens de fins a 14 anys i en embarassades, no per tenir cap efecte sobre la salut del portador de l’amalgama, si no com una mesura encaminada a evitar els problemes mediambientals derivats.

En aquell moment el raonament va ser establert va ser el següent: ”Seguint amb la política iniciada per la Unió Europea de disminució progressiva en l’ús de tots aquells productes que continguin mercuri (fluorescents, termòmetres, piles, etc.) i dels processos industrials que utilitzin aquest producte, el Departament de Salut i el Departament de medi ambient recomanen la no utilització de l’amalgama dental a les gestants i en nens fins a l’edat de 14 anys, amb l’objectiu de disminuir la contaminació del medi ambient per aquest metall pesat.”

Els darrers estudis mostren una durabilitat de les restauracions fetes en amalgama molt similars a les de compòsit (restauracions de color de la dent)

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28509516

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27086110

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24683067

Versió en PDF d’aquest document

amalgama-catala