TREBALLAR, VIURE… L’EXERCICI PROFESSIONAL SALUDABLE

Des de la dècada dels 90 van apareixent, de forma creixent, estudis que posen de relleu l’alt nivell d’estrès que es dona entre els professionals de l’àmbit de la salut i les repercussions que aquest fet té sobre el seu benestar i la seva salut.

Les dades relatives als professionals de l’odontoestomatologia no són una excepció. Un estudi molt recent (Collin, 2019) mostra que quasi la meitat dels odontòlegs britànics manifesten que l’estrès en l’exercici de la seva feina excedeix la seva capacitat de fer-hi front.

Aquests resultats són consistents amb els de l’estudi sobre la salut i els estils de vida dels odontòlegs i estomatòlegs, realitzat a Catalunya per la Fundació Galatea (2017), que mostren també un percentatge força elevat de problemes d’estrès (35,9%). Les dades que es desprenen d’aquest estudi situen el percentatge d’odontòlegs que està en risc de desenvolupar problemes de salut mental en el 21,6%. Aquest percentatge és superior al de la població general del seu mateix grup social (6,6%), però consistent amb les dades que presenten altres professionals de la salut que hem analitzat en estudis previs (metges, pediatres i psicòlegs) i inferior al risc que registren els infermers, els farmacèutics comunitaris i els treballadors socials.

Font: Estudis de la Fundació Galatea i ESCA

 

Per poder dur a terme actuacions, tant preventives com assistencials, que donin resposta a les necessitats de salut detectades, és necessari identificar els diferents factors que les estan generant i/o mantenint. I, en aquest sentit, cal aclarir a què ens referim quan parlem d’estrès i de salut mental en referència a l’exercici professional.

La naturalesa de l’estrès

Quan parlem d’estrès sempre fem una interpretació negativa del terme, però l’estrès és un procés inherent a l’existència que té a veure amb la capacitat de reacció dels organismes vius davant qualsevol demanda del seu entorn, amb la finalitat de garantir la supervivència. Quan aquestes demandes es poden controlar i no es perceben com una amenaça, sovint suposen un repte engrescador i el procés d’activació es torna gratificant i possibilita l’aprenentatge, el desenvolupament i el benestar. Però quan la demanda és massa agressiva i supera la capacitat de control de la persona, l’estat d’alerta i activació de l’organisme es cronifica i esgota l’organisme fins al col·lapse, la malaltia o potser la mort.

Aquest procés ens explica la resposta d’estrès de les persones davant qualsevol factor estressant. És a dir, davant qualsevol element que trenca l’equilibri homeostàtic de l’organisme i que desencadena tot un seguit de respostes que tenen com a finalitat restablir l’equilibri perdut.

Però com sap tothom, la salut i la malaltia es donen en els entorns i escenaris en els quals les persones vivim i ens relacionem. Els escenaris de vida laboral, on passem una part força important del nostre temps, esdevenen un factor fonamental per a l’articulació del benestar o el malestar, i parlar d’estrès laboral vol dir relacionar la resposta d’estrès amb els factors concrets que la generen. Els models explicatius de l’estrès laboral, que compten amb una sòlida evidència, posen de manifest el pes fonamental que tenen els factors de risc psicosocial sobre la salut dels professionals. Aquests factors, que poden esdevenir causes de malaltia, es relacionen amb les condicions del treball i, fonamentalment, amb la seva organització, i actuen mitjançant els mecanismes psicològics i fisiològics que configuren la resposta d’estrès (Moncada i Llorens, 2007).

Per tant, des de la bona pràctica preventiva és ineludible treballar per evitar aquestes situacions i el malestar que provoquen. En aquest sentit, la llei de prevenció de riscos laborals (1995) estableix l’obligació de les organitzacions d’avaluar els factors de risc i dur a terme mesures preventives. Aquesta és, per tant, la premissa de la qual cal partir en el disseny d’actuacions preventives a les organitzacions sanitàries.

La salut mental laboral

“Concepte dinàmic en el qual l’individu és capaç de desenvolupar el seu potencial personal, treballar productivament i creativament, construir relacions sòlides i positives amb els altres i fer una contribució a la comunitat” (NSH, 2009)

Més enllà de les actuacions adreçades a l’eliminació o la reducció dels factors de risc, la promoció de la salut mental laboral considera la naturalesa complexa i interactiva (persona-context) de la salut i la malaltia.

El benestar mental augmenta quan la persona és capaç d’assolir els seus objectius personals i socials i obtenir un sentit a la seva tasca en societat. Inversament, els factors que dificulten aquests objectius poden contribuir al malestar, a l’aparició de respostes d’estrès i a la malaltia dels professionals de la salut.

Aquests factors són de diferent nivell i diversa naturalesa, i poden interactuar entre si:

Factors relacionats amb l’entorn social i polític. Actituds agressives dels usuaris, decisions polítiques que no responen a les necessitats i les expectatives dels usuaris…

Relacionats amb l’organització. Excessiva càrrega de treball, manca de qualitat del lideratge, manca de suport per part dels companys, dificultats de conciliació del temps de treball i el personal o familiar…

Relacionats amb la tasca. L’alta exigència psicològica, com per exemple el contacte amb situacions impacte emocional, o la necessitat d’actualització constant de coneixements…

Característiques individuals. Com ara l’elevada exigència i expectatives, la manca de competències relacionals…

Les actuacions per a la promoció de la salut mental laboral de la Fundació Galatea s’adrecen a augmentar les competències individuals i col·lectives que permeten l’exercici saludable de la professió i ajuden a augmentar el benestar dels professionals.

Les intervencions que duem a terme, mitjançant seminaris específics per als diferents col·lectius professionals i també per a equips de treball i organitzacions concretes que ho demanen, es basen a:

– Entendre la naturalesa ecològica de la salut i el benestar. És a dir, considerar el benestar i la salut com a realitats que s’articulen en entorns concrets, en constant interacció dinàmica amb tots els agents que hi són presents.

– Millorar la comprensió del comportament, propi i dels altres, contextualitzat en els escenaris laborals concrets, per identificar vies d’afrontament eficaç de les situacions generadores d’estrès.

– Identificar els aspectes bàsics per millorar la competència emocional i relacional i augmentar l’efectivitat i el benestar personal i professional.

La realitat dels professionals de la salut avui presenta dificultats. És una realitat canviant en un món on els diferents rols professionals han d’ajustar-se contínuament a noves situacions i reptes. Els problemes i les dificultats hi són, i és bo saber que no ho podrem controlar tot, però també és bo i necessari per a la nostra supervivència assumir que hi ha moltes coses que sí que podem i sabem fer. Entre les quals, identificar els nostres punts forts, organitzar-nos i buscar estratègies de funcionament que ens permetin afrontar els reptes que planteja treballar com a professional de la salut, com a odontoestomatòleg, al segle xxi, ara i aquí.

Ser conscients del sentit de la nostra feina, de les capacitats que tenim, individualment i en equip, per controlar moltes de les dificultats quotidianes; assumir que hi ha coses que no depenen només de nosaltres i que algunes expectatives de resultats no són realistes; donar-nos permís, a nosaltres, però també als altres, per dir “no”, per no saber alguna cosa, per ser imperfectes, per demanar, donar i rebre suport dels companys; sentir-nos lliures per acceptar que no sempre hem d’agradar a tothom i, alhora, responsabilitzar-nos de les conseqüències de les nostres actuacions… Són elements imprescindibles per trencar el cercle negatiu de l’estrès i configurar escenaris laborals promotors de salut i benestar per als professionals i els usuaris dels nostres serveis.

La Fundació Galatea, creada l’any 2001, té com a objectiu la cura de la salut, el benestar físic i mental i la qualitat de vida dels professionals de la salut, amb la finalitat última de garantir la millora de la salut de la població que atenen.

Pots trobar més informació sobre els recursos assistencials, preventius i de promoció de la salut de la Fundació Galatea a la pàgina web de Salut i Protecció Social de COEC o a la pàgina web de la Fundació Galatea.

 

AUTORA:
Maria Pau González Gómez de Olmedo

Coordinadora de formació i d’intervenció en equips de la Fundació Galatea

 

Referències bibliogràfiques:

Collin, V.; Toon, M.; O’Selmo, E.; Reynolds, L.; Whitehead, P. (2019). Br Dent J. A survey of stress, burnout and well-being in UK dentists. British Dental Journal, 226 (1):40-49. doi: 10.1038/sj.bdj.2019.6.

Fundació Galatea i COEC. (2017). La salut del dentista: Estudi de salut, estils de vida i condicions de treball dels odontoestomatòlegs i odontoestomatòlogues de Catalunya. Barcelona: Fundació Galatea.

B.O.E. (1995). Ley de Prevención de Riesgos Laborales, 31/1995, del 8 de novembre. BOE 269.

Moncada, S.; Llorens, C. (2007). Factores psicosociales. En Ruiz Frutos, C.; García, A.M.; Delclos, J.; Benavides, F.G. (Eds.), Salud Laboral. Conceptos y técnicas para la prevención de riesgos laborales. Barcelona: Elsevier Masson.

National Institute for Care and Health Excellence. (2009). Mental wellbeing at work. Public health guideline. UK.

Disponible a: https://www.nice.org.uk/guidance/ph22/resources/mental-wellbeing-at-work-pdf-1996233648325. (Data de consulta: agost 2019).