Publicitat sí, però ben entesa

“[…] la botiga d’Hapu, el teixidor, on es teixeixen les teles més boniques al gust de cadascú”. Aquest text és part del que es considera el primer anunci que es conserva de la història. Forma part d’un papir escrit al voltant de l’any 3000 aC i va ser trobat a les ruïnes de la ciutat de Tebes. Un mercader denuncia la fugida d’un esclau i ofereix una recompensa. I aprofita per fer publicitat del seu negoci. La peça es conserva al Museu Britànic, i demostra com qualsevol ocasió sembla bona per fer publicitat des de les primeres albors de la humanitat.

De l’antiga Mesopotàmia es conserven tauletes de fang en escriptura cuneïforme en què s’ofereix la venda d’ungüents i altres serveis. Els sirians, els fenicis, els grecs o els romans també feien servir cartells publicitaris amb les intencions més variades.

Des de proclames polítiques fins a la venda de productes quotidians amb força èxit. Aseni era un fabricant de làmpades d’oli del segle ii a la província romana de Mauritània Cesariense (nord d’Àfrica), i va tenir la brillant idea de gravar a les seves làmpades: “Les millors làmpades llaurades per Aseni”. I no li devia anar gens malament, perquè s’han trobat llums d’Aseni a diversos punts de l’Imperi romà.

No obstant això, la gran explosió de la publicitat es va donar amb l’arribada dels mitjans de comunicació massius. Les pàgines dels diaris de seguida es van omplir de reclams publicitaris. De la mateixa manera que les emissions de ràdio o televisió. I actualment, internet, un mar d’informació on de vegades resulta extenuant evitar tota la publicitat que intenta arribar fins a nosaltres.

 

La publicitat en la salut

La salut no és una excepció a tota aquesta proliferació de publicitat. Moltes clíniques dentals intenten atreure clients oferint descomptes i ofertes, deixant-se arrossegar sovint per una competència ferotge que no sempre té en compte que estem parlant de serveis sanitaris, i la problemàtica que això suposa.

Darrerament, amb l’arribada de modes importades com el Black Friday, no és estrany veure com aquests anuncis incrementen la seva presència al voltant d’aquestes dates. Com cada divendres després d’Acció de Gràcies, primer als Estats Units i ara a tot el món, les botigues ofereixen descomptes en els seus productes. Unes rebaixes que inicialment es circumscrivien a un únic dia i que ara s’allarguen fins i tot durant setmanes.

Cada vegada és més habitual veure aquest tipus de pràctiques en l’àmbit sanitari i l’odontologia. ¿És lícit deixar-se arrossegar per aquesta febre de rebaixes quan parlem d’una cosa tan transcendent com la salut bucodental? Les gangues en salut poden acabar causant més problemes dels desitjats, i de vegades, els estalvis es mengen les tovalles. Per no parlar de la pèrdua de dignitat que suposa per al col·lectiu deixar-se endur per aquesta espiral de consumisme que acaba denigrant l’exercici de l’odontologia.

 

El COEC i el seu compromís per regular la publicitat

Conscients de tot això, des del COEC s’han posat en marxa diverses campanyes destinades a controlar d’alguna manera aquest tempestuós mar de la publicitat. Així va néixer l’Observatori de Publicitat, amb l’objectiu d’identificar anuncis il·lícits i buscar la manera de reconduir-los. Després de diversos mesos en funcionament, és encoratjador veure com la majoria de les infraccions denunciades han estat corregides, i que moltes eren involuntàries, degudes sobretot a la falta d’informació.

Davant aquesta problemàtica, aprofitem per fer un recordatori dels principis que han de regir una bona publicitat. Perquè no sempre ha de ser dolenta, i és possible fer una feina digna i alhora anunciar-se d’una manera ètica i d’acord amb el codi deontològic que ha de regir la professió. Només és qüestió que tots hi col·laborem, i des del COEC hi ha el ferm compromís de posar totes les eines que calgui per aconseguir-ho.

En aquest context també s’emmarca un altre dels programes que el Col·legi acaba de posar en marxa: la Web Dental Acreditada. Moltes vegades la publicitat no és només un anunci pagat al diari. També es barreja amb la informació que s’ofereix a les diferents pàgines web de les clíniques. On comença la publicitat i on, la informació sanitària? És important establir unes línies clares que ajudin els usuaris a discernir entre els dos continguts.

Per això el COEC ha iniciat aquest programa que pretén esdevenir una eina que serveixi perquè tothom que vagi a internet a la recerca d’assessorament pugui saber quines són les pàgines que ofereixen informació de qualitat.

Això no vol dir que el COEC es posicioni en contra de la publicitat. Ni de bon tros. Dur a terme campanyes publicitàries és correcte, però sempre ben enteses i complint amb el codi deontològic de la professió. La publicitat enganyosa o les pràctiques promocionals agressives són les que no hi tenen cabuda si volem defensar un exercici de l’odontologia responsable.