“És fonamental actualitzar constantment les històries clíniques, i això és una cosa que de vegades s’oblida”

Entrevista al Dr. Asier Eguia, membre de la Junta Directiva de la SECIB i encarregat de l’organització del curs “POSADA AL DIA EN FARMACOLOGIA CLÍNICA EN ODONTOLOGIA”

 

Els dies 27 i 28 de setembre tindrà lloc a la seu del COEC, a Barcelona, un curs de posada al dia en farmacologia clínica en odontologia, organitzat de conjuntament per la Societat Espanyola de Cirurgia Bucal (SECIB) i el mateix Col·legi. Encara que una part del curs està més orientada a la pràctica de la cirurgia, s’oferiran pautes que qualsevol tipus de dentista podrà aprofitar. Durant el curs s’abordaran temes com ara l’antibioteràpia, l’analgèsia, el maneig de pacients polimedicats o els nous anticoagulants. El Dr. Asier Eguia és el membre de la Junta Directiva de la SECIB que s’ha encarregat de l’organització del curs, i hi hem parlat perquè ens expliqui amb quatre pinzellades què s’hi tractarà.

Dr. Asier Eguia

Pregunta. Què es busca amb aquest curs?

Resposta. El que volem és sobretot dues coses. D’una banda, recordar i actualitzar coneixements, perquè a molts dentistes els sorgeixen dubtes sobre molts temes de farmacologia. Els fàrmacs més comuns els tenim molt controlats, però quan arriba un pacient que pren alguna cosa una mica diferent o es donen unes circumstàncies clíniques una mica diferents, podem dubtar. D’altra banda, també parlarem de novetats, com els nous anticoagulants o la prevenció de l’osteonecrosi associada a fàrmacs, que creiem que són temes de gran interès clínic.

P. Com valora aquesta col·laboració entre SECIB i COEC per tirar endavant aquest curs?

R. La veritat és que la SECIB sempre aposta per la formació, crec que és un dels pilars d’aquesta societat, formar en diferents aspectes, sobretot en cirurgia, tots els dentistes. I en aquest sentit també crec que el Col·legi fa una tasca importantíssima, ja que és un dels fars que guia la formació dels professionals. En aquest sentit, la sinergia entre ambdues institucions crec que és fantàstica, en les dues entitats s’ajunten les ganes d’apostar per la formació, el coneixement i la ciència.

P. A qui va dirigit el curs?

R. Ens dirigim una mica més a la gent que fa cirurgia, però la veritat és que les pautes que s’oferiran poden ser aprofitades per qualsevol dentista. Des d’un ortodoncista fins a un endodoncista, qualsevol persona que tingui una pràctica clínica es pot enfrontar a situacions d’aquest tipus. Així que, en realitat, qualsevol dentista pot treure profit del curs.

P. Quins són els temes farmacològics que es veuen més sovint en una consulta?

R. Un dels temes que més sovint es tracta és el de l’antibioteràpia. També l’analgèsia és una pràctica que gairebé fem servir diàriament. Les interaccions entre medicaments és un altre tema molt important, perquè cada vegada més tenim pacients polimedicats. Molts dels pacients que tenim a la consulta cada dia tenen necessitats especials i prenen medicaments. És una cosa que hem de tenir en compte a l’hora d’instaurar pautes de tractament, i per això és fonamental disposar d’uns coneixements actualitzats sobre farmacologia.

P. Aleshores, està canviant el perfil dels pacients?

R. Cada vegada és més habitual que arribin pacients que prenen diversos medicaments per a diferents patologies cròniques i als quals nosaltres, a més, hem de medicar per altres motius. Això és un repte, i cada vegada és més comú per l’envelliment de la població i la cronificació de moltes malalties.

P. Com s’han de gestionar aquests pacients?

R. El primer que cal és tenir una història clínica detallada i actualitzada. Sense l’historial no es pot tractar correctament un pacient. Hem de tenir recollits tant els aspectes de les patologies que pot patir com els medicaments que pren, per a què serveixen, com se’ls pren i en quina dosi. Per descomptat, és molt important tenir aquestes històries clíniques actualitzades, perquè pot ser que el pacient ja faci uns quants anys que ve a la consulta i ens descuidem d’actualitzar de tant en tant aquestes dades, que poden haver canviat moltíssim.

P. Costa molt tenir ben registrades aquestes històries clíniques?

R. No, no costa gaire. És qüestió de fer-ho rutinàriament. Moltes vegades els pacients no recorden bé el nom dels medicaments que prenen. En aquest cas, és important demanar-los que ho portin tot ben anotat. És curiós, però de vegades els pacients no associen allò que no se’ls dona en forma de “pastilla” o “sobres” amb el fet que sigui un medicament. Hi ha molts medicaments que s’administren per via intravenosa o subcutània, i els pacients no els esmenten si no se’ls pregunta específicament per això. Un exemple poden ser els antiresortius, que s’administren per via intravenosa o subcutània. En ocasions, les dosis s’administren cada 6 mesos, i si no se’ls pregunta per circumstàncies d’aquest tipus, poden descuidar-se d’esmentar-ho.

P. Parlem més en concret dels temes que s’abordaran durant el curs, com ara els anticoagulants, que a la pràctica odontològica són especialment delicats.

R. És molt important tenir-los en compte en moltes situacions, però sobretot quan hem de fer cirurgies, com extreure dents o col·locar implants. Sense les mesures preventives oportunes, la gestió del sagnat en aquests pacients pot ser problemàtica. Cada vegada es fan servir més medicaments nous, i hem de conèixer-ne bé les particularitats. Per això, és una de les parts més importants del curs. Amb aquests nous anticoagulants ens sorgeixen dubtes, com quant dura el temps d’acció, com cal fer la pauta de retirada o quan es pot fer. Són circumstàncies que no sempre són senzilles. No es pot retirar un anticoagulant sense conèixer el risc tromboembòlic del pacient i altres detalls de la seva història mèdica.

P. Un altre tema també cada vegada més problemàtic és el de l’ús dels antibiòtics.

R. Em fa la sensació que se’n segueix abusant, en ocasions. No sé si som del tot conscients que ja hi ha diferents organismes públics que adverteixen de la problemàtica de les infeccions per organismes superresistents, infeccions que seran una de les principals causes de mort en el futur. No és només per l’ús massiu en la pràctica mèdica, és clar. Se n’abusa moltíssim també en els animals de consum. Lamentablement, si no comencem a fer un ús més racional i lògic dels antibiòtics, tindrem un problema seriós.

P. Per on passa aquest ús més racional a la consulta del dentista?

R. Cal intentar sospesar en quins casos són veritablement necessaris i en quins no, i fer-los servir de forma racional. El dentista ha de ser conscient de quan són necessaris i saber quin ha d’utilitzar en concret. I quan finalment es prescriuen, també cal assegurar-se d’advertir al pacient que se’l prengui només durant el període de temps que està prescrit, que no l’abandoni al segon o tercer dia o faci servir pautes d’ús diferents de les prescrites.

P. Per descomptat, les osteonecrosis no podien faltar al programa.

R. En aquest camp en concret hi ha hagut uns quants canvis. Fa gairebé 15 anys o més que sabem què són les osteonecrosis associades als bifosfonats. El que potser no tothom sap és que aquest efecte secundari també el poden facilitar altres medicaments. Hi ha diversos fàrmacs que en més o menys grau poden produir efectes semblants als dels bifosfonats. Sabem que hi ha fàrmacs antiresortius, com el denosumab, o alguns antiangiogènics que poden facilitar també l’aparició d’osteonecrosi. Més recentment estan apareixent casos esporàdics associats a altres grups de medicaments sobre els quals encara no hi ha gaire evidència, però que sembla probable que també puguin facilitar l’aparició d’aquest efecte secundari. El fet de saber, per tant, la llista de tots els fàrmacs sospitosos quan hàgim de tractar un pacient és important. És veritat que pel que fa a alguns medicaments encara falten evidències del fet que siguin capaços de generar aquest efecte secundari, però mentre siguin sospitosos val més gestionar tots els pacients amb certa precaució.

P. Hi ha algun altre tema que també desperti interès en el curs?

R. El tema de les interaccions dels fàrmacs pot ser un altre tema molt important. Hi ha interaccions greus que jo crec que gairebé tothom les gestiona perfectament, les coneix i n’està al dia. Però n’hi ha d’altres de més petites que es poden presentar en el dia a dia de la consulta i que de vegades passen més desapercebudes perquè no són tan conegudes, i crec que aquest pot un altre dels punts clau del curs.