LA SEDACIÓ CONSCIENT AMB ÒXID NITRÓS

DICTANTS:

Dr. Manuel Ribera Uribe Col.849
Dra. Mª Immaculada Vela Casasempere Col. 1947
Dr. Victor Gil Manich Col. 5980

PROGRAMA:

Tipus de Sedació, Sedació medicamentosa, Sedació conscient
Sedació amb òxid Nitrós. Característiques.
Indicacions i contraindicacions.

OBJECTIUS:

Volem proporcionar a l’operador el coneixement relacionat amb les propietats farmacològiques dels dos gasos i de la seva acció analitzant les seves característiques.

  • Es presentaran les tècniques de sedació i s’explicarà detalladament l’ús de la màquina tant com en adults com en nens. Examinarem qüestions mèdic-legals i reglamentàries i discutirem estratègies de gestió i capacitats organitzatives ofertes per la comercialització de la sedació conscient per a la consulta dental.

Formulari d’Inscripció

Col·legiats COEC : 35 euros
Col·legiats no COEC: 60 euros
Col·legiats COEC (menys de 2 anys de colegiació): gratuït

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedIn

2 pensaments a “LA SEDACIÓ CONSCIENT AMB ÒXID NITRÓS”

    1. SEDACIÓ CONSCIENT AMB ÒXID NITRÓS
      Concepte
      La sedació conscient és una tècnica clínica per alliberar la tensió del pacient i aconseguir la plena col•laboració en tot el tractament, sense molèsties ni cansaments innecessaris. En una sola sessió es poden efectuar diferents parts del tractament escurçant molt el temps per a finalitzar-ho amb èxit.
      Existeixen dues tècniques de sedació conscient que es poden efectuar als centres dentals, totes dues es poden emprar en infants i gent d’edat avançada; sempre havent fent un estudi d’idoneïtat.
      La primera s’aconsegueix amb una barreja de gasos, l’oxigen i l’òxid nitrós (també conegut com a protòxid nitrós) que és un gas incolor, amb un gust agradable i lleugerament dolç. És un gas anestèsic i analgèsic i una mica euforitzant. La quantitat d’òxid nitrós s’ajusta a les necessitats de cada pacient i pot variar considerablement, és una tècnica molt segura i contrastada, que s’utilitza des de fa molts anys.
      La segona és una tècnica química on s’inocula al pacient una solució intravenosa, que pot contenir, entre d’altres anestèsics, òxid nitrós liquat, i manté al pacient conscient i capaç de respondre als estímuls que se li demanen, però un cop es recupera no recorda res del procediment al que ha estat sotmès. En aquest cas és necessària la presència d’un professional anestesiòleg.
      Les dues tècniques han de ser sempre efectuades per professionals titulats i seguint uns protocols estrictes de seguretat.
      Marc regulador sobre la utilització d’òxid nitrós
      Donada la mancança de normativa concreta, des de l’Assessoria Jurídica del COEC s’ha analitzat el següent:
      • Els Criteris Tècnics per a la autorització de la sedació en clíniques dentals inclosos al Protocol de data octubre de 2006, realitzat pel grup de treball de la Direcció General de Recursos Sanitaris, el COEC i la Societat Catalana d’Anestesiologia i Reanimació.
      Juntament a aquest Protocol, s’incorpora el model de sol•licitud d’autorització i els requisits que ha de complir la clínica dental per a fer sedació.
      • La Declaració sobre la pràctica de la sedació conscient als tractaments odontològics, aprovada el 27 de juny de 2008 pel Consell General d’Odontòlegs i Estomatòlegs d’Espanya.

      • L’Informe de l’Assessoria Jurídica del Consell General de Col•legis Oficials de Metges d’Espanya de 5 d’abril de 2016, on (i) es reafirma la declaració sobre sedació conscient de 27 de juny de 2008 presa per l’Assamblea General de Colegios de Odontólogos y Estomatólogos de España i (ii) es constata que, d’altra banda, cada Comunitat Autònoma, en el seu àmbit d’actuació, pot establir els requisits que han d’acomplir els dentistes per tal de realitzar tècniques de sedació.

      Aquest Informe fa referència al Protocol d’octubre de 2006 abans esmentat.

      QÜESTIONS
      Qui pot aplicar el tractament de sedació amb òxid nitrós?
      D’acord amb el que s’estableix als Criteris Tècnics per a la autorització de la sedació en clíniques dentals inclosos al Protocol de data octubre de 2006, realitzat pel grup de treball de la Direcció General de Recursos Sanitaris, el COEC i la Societat Catalana d’Anestesiologia i Reanimació, s’ha de garantir la presència física d’un anestesiòleg, si hi ha sedació conscient endovenosa o sedació profunda i en els casos que es requereixi un control mèdic del pacient. En aquests casos, de sedació endovenosa, només podrà realitzar la sedació l’anestesiòleg, previ coneixement del responsable sanitari de la clínica.
      L’odontòleg podrà realitzar tots aquells tractaments, pels quals tingui atribucions (Llei reguladora de la professió d’odontòlegs i les altres professions relacionades amb la salut dental. 10/1986 del 07/03/1986).
      D’acord amb la Declaració sobre la pràctica de la sedació conscient als tractaments odontològics realitzada pel Consell General d’Odontòlegs i Estomatòlegs d’Espanya del 27 de Juny de 2008, les tècniques de sedació conscient en Odontologia haurien de ser realitzades per metges especialistes en anestesiologia, reanimació i teràpia del dolor (d’ara endavant anestesiòlegs) o per estomatòlegs i odontòlegs degudament formats.
      En aquest sentit, conforme al programa preconitzat per l’ADA (American Dental Association), en el cas dels odontòlegs i estomatòlegs, com a formació adequada per a les tècniques de sedació inhalatòria, es recomana seguir un curs amb durada mínima de 14 hores, que inclogui el maneig de les possibles urgències.
      Per tant, i tal i com s’ha dit, la sedació inhalatòria d’òxid nitrós la poden fer els odontòlegs si estan degudament formats.
      En canvi, la sedació intravenosa haurà de ser realitzada per anestesistes.
      On es pot aplicar aquest tipus de sedació?
      Les clíniques dentals on es practiqui aquest tipus de sedació han d’estar inscrites en el registre de clíniques dentals dependent de la Direcció General de Recursos Sanitaris segons Ordre de 21 de juliol de 1994 i tant les clíniques com els professionals que hi treballin han de complir amb la normativa professional i col•legial aplicable i presentar la sol•licitud per a la seva autorització preceptiva davant la Direcció General de Recursos Sanitaris de la Generalitat.
      D’acord amb el que s’estableix als Criteris Tècnics per a la autorització de la sedació en clíniques dentals inclosos al Protocol de data octubre de 2006, realitzat pel grup de treball de la Direcció General de Recursos Sanitaris, el COEC i la Societat Catalana d’Anestesiologia i Reanimació, les clíniques dentals en les que es realitzin sedacions amb òxid hauran de complir aquests requisits i hauran de sol•licitar la preceptiva autorització al Departament de Salut. A més les clíniques dentals autoritzades han de tenir legalitzat també un dipòsit de medicaments. La utilització dels medicaments en aquests centres s’ha de fer segons les indicacions i condicions d’ús autoritzades per l’Agència Espanyola del Medicament.
      Els requisits físics que han de complir les clíniques dentals per a la seva autorització per fer aquest tipus de sedacions són els que s’estableixen als Criteris Tècnics esmentats. Per tant, totes les clíniques o consultoris dentals han de disposar, com a mínim:
      Zones diferenciades següents:
      • Àrea de recepció i/o sala d’espera per als pacients.
      • Sala de consulta i tractament.
      • Cambra higiènica amb rentamans i wàter. En centres amb superfície superior a 100 m2, la cambra higiènica ha de ser adaptada per a minusvàlids.
      • Magatzem de material net.
      Estructura física:
      • La superfície mínima recomanada de la sala de consulta és de 10 m2.
      • Tot centre ha d’acreditar el compliment de la normativa vigent en matèria urbanística, de construcció, instal•lacions i seguretat.
      • Els centres han de tenir unes condicions de ventilació, temperatura i il•luminació adequades.
      • Hi ha d’haver un rentamans a la zona d’exploracions i/o tractament.
      Equipament:
      • Butaca odontològica reclinable.
      • Llum d’intensitat suficient per a les pràctiques odontològiques .
      • Aparell d’aspiració d’alta velocitat amb embut escopidor o una escopidora amb aigua corrent per a la neteja automàtica.
      • Material de turbina o torn odontològic amb els accessoris corresponents.
      • Aparell de raigs X, dins de la pròpia sala de consulta i tractament odontoestomatològic o en un altre espai adequat per a aquests equips. La seva instal•lació ha de complir la normativa vigent al respecte.
      • Preses d’oxigen i de buit (fixes o portàtils).
      D’altra banda, segons la Declaració sobre la pràctica de la sedació conscient als tractaments odontològics, aprovada el 27 de juny de 2008 pel Consell General d’Odontòlegs i Estomatòlegs d’Espanya, en la sedació inhalatòria amb òxid nitrós, les instal•lacions han de comptar amb una sala de tractament que ha de:
      • Ser suficientment àmplia per permetre l’accés a tot l’equip.
      • Disposar d’una butaca que permeti col•locar al pacient en posició de Trendelemburg.
      • Disposar d’un maletí d’urgències per realitzar RCP (resucitació cardiopulmonar) bàsica si fos necessari.
      Si es realitza sedació en Pacients ASA III: (pacient amb malaltia sistèmica greu, però no incapacitant, com, per exemple, cardiopatia severa o descompensada, diabetis mellitus no compensada acompanyada d’alteracions orgàniques vasculars sistèmiques (micro i macroangiopatía diabètica), insuficiència respiratòria de moderada a severa, angor pectoris, infart al miocardi antic, etc.), es disposarà d’un desfibril•lador semiautomàtic i de la formació adequada per al seu ús. Aquests pacients solament s’atendran si estan estables i sempre sota la supervisió d’un anestesista.
      Addicionalment, per a la sedació inhalatòria amb òxid nitrós:
      • S’utilitzaran dispensadors específics per a ús odontològic.
      • La instal•lació ha de disposar d’un sistema d’alerta de baixa pressió de gasos i de connexions codificades per colors i no intercanviables.
      • Serà necessari l’ús de mascaretes amb sistema d’evacuació de gasos espirats.
      Com s’habilita al centre on es pot realitzar aquest tractament de sedació?
      S’ha de presentar sol•licitud d’autorització específica al Departament de Salut de la Generalitat abans esmentada.
      Segons la Declaració sobre la pràctica de la sedació conscient als tractaments odontològics, aprovada el 27 de juny de 2008 pel Consell General d’Odontòlegs i Estomatòlegs d’Espanya, en la sedació inhalatòria amb òxid nitrós, es realitzarà una inspecció clínica i valoració per l’odontòleg sense que sigui imprescindible un altre monitoratge més enllà de mesurar la pressió sanguínia i determinar la freqüència cardíaca abans i a després del procediment de sedació.
      Com s’habilita a qui el pot aplicar?
      Donat que no hi ha una normativa específica ni estatal ni catalana al respecte, d’acord amb la Declaració sobre la pràctica de la sedació conscient als tractaments odontològics, aprovada el 27 de juny de 2008 pel Consell General d’Odontòlegs i Estomatòlegs d’Espanya, la durada del curs de sedació per inhalació es un factor a considerar per determinar la qualitat del programa formatiu, i ha de ser d’un mínim de 14 hores, durant les quals s’aconseguirà la capacitació en la tècnica de sedació per inhalació. Aquest curs de capacitació també podria realitzar-se com curs de postgrau o d’educació continuada.
      Els cursos de capacitació per a tècniques de sedació per inhalació permeten als participants amb la suficient experiència clínica aconseguir la capacitació en aquesta matèria.
      El curs ha de proporcionar-se sota la supervisió de personal especialitzat i ha de ser avaluat.
      El director del curs ha de certificar la capacitat dels participants una vegada completat satisfactòriament el mateix.
      El curs ha d’estar dirigit per un dentista especialitzat per la seva experiència i formació professional, el qual ha de tenir almenys tres anys d’experiència, incloent la formació posdoctoral sobre ansietat i dolor. Addicionalment, s’ha de fomentar la participació de persones especialitzades en diferents camps, així com anestesiòlegs, farmacòlegs, especialistes en medicina interna, cardiòlegs i psicòlegs.
      Els cursos de capacitació han de dur-se a terme en instal•lacions que habilitin una apropiada cura del pacient, incloent medicaments i equipament en el cas d’emergències.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


(Obligatori)

Current ye@r *